i tu què en penses?

– Bruno -va dir-li en to infantil, com si fos la cosa més evident del món-. La tanca no hi és pas per evitar que nosaltres anem allà. Hi és per evitar que ells vinguin cap aquí.

Bruno s’ho va rumiar però no li havia aclarit res.

– Per què? -va preguntar.

– Perquè ells han d’estar junts -va explicar-li Gretel.

– Amb les seves famílies, vols dir?

– Bé, sí, amb la família. Però també amb els de la seva raça.

– Què vols dir, la seva raça?

Gretel va sospirar i va sacsejar el cap.

-Els altres jueus, Bruno. No ho sabies, això? Per això han d’estar tots junts, ells. No es poden barrejar amb nosaltres.

(El noi del pijama de ratlles)

Les explicacions de la Gretel i i la ïnnocència del Bruno em fan pensar en com serien de senzilles les coses si no busquéssim en les persones més que les seves virtuts. En Bruno no veu en Shmuel més que un amic. No sap res de la seva raça, ni de la seva religió, ni del seu país de procedència… res de res, perquè per a ell el que compta és que hi pot confiar, el que valora és que el té quan el necessita, el que coneix de Shmuel és que sap escoltar-lo quan li parla i que sap parlar-li del que el preocupa.

Si la relació entre les persones pogués ser així, quants enfrontaments inútils ens hauríem evitat! 

Si a tu t’haguéssim de valorar només per les teves virtuts, què t’agradaria que diguéssim de tu? 

 



1 comentari

desfésl’embús

Veus tants llibres junts? Doncs les paraules que contenen també s’han ajuntat i s’ha format un embús terrible. A veure qui el desfà i sap de quin tema toca parlar.

Tingueu en compte que cal posar majúscules, punts, comes, apòstrofs i guionets.

elsjeroglíficsaegiptelescripturavasorgirfauns5000anysel motjeroglíficsignifica"escripturadelsdéus"enveureaquestssignesquecobrienlesparetsdelstemplesi lestombeselsinvasorsgrecspensarenqueerenfórmulessagradesalsegleXIXunsinvestigadorsdescobrirenelsignificatdels700jeroglíficsidentificats.

A la web http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egipte/jeroglif/index.htm# trobareu informació útil i divertida sobre els jeroglífics.

Aneu-hi. Aprendreu més sobre aquest tema. 

 

 

Ara jugarem a resoldre jeroglífics (no tan difícils com els egipcis).

Teniu una pàgina als enllaços. Som-hi.



Comentaris tancats a desfésl’embús

mira quin desastre… no s’entén res! (comprensió lectora)

Aquests fragments són del llibre que hem llegit a classe, "El noi del pijama de ratlles". Resulta que estan desordenats, com les peces d’un puzzle abasn de fer-lo, i ara no puc saber què passa a la cuina de cal Bruno.

Premi a qui m’enviï el text ben organitzat (podeu tallar i enganxar).

Som-hi!!!

1. Shmuel va aixecar la mirada i va trencar l’expressió de terror que tenia a la cara en veure el seu amic dret allà.

2. -Què hi fas, aquí, va repetir Bruno, ja que tot i no acabar d’entendre què passava a l’altre costat de la tanaca, alguna cosa en la gent que hi havia el portava a creure que no havien de venir a casa seva.

3. – Ell? -va inquirir Bruno-. No deus pas voler dir el tinent Kotler?

4. Esbufegant de ràbia, Bruno va entrar a la cuina i es va endur la sorpresa més gran de la seva vida. A la cuina, assegut a la taula, molt lluny de l’altre costat de la tanca, hi havia Shmuel. Bruno ben just es creia el que veia.

5. -M’ha fet venir ell -va dir Shmuel.

6. – Sí. M’ha dit que tenia una feina per a mi.

7. – Bruno!- va exclamar igualment.

8. I quan Bruno s’hi va fixar va veure seixanta-quatre copes molt petites, de les que la Mare utilitzava quan es prenia un xerès medicinal, sobre la taula de la cuina i al costat d’un bol d’aigua calenta amb sabó i un pilot de mocadors de paper.

9. – Shmuel!- va exclamar-. Què hi fas, aquí?

10. -Què dimonis fas? -li va preguntar Bruno.

 I ja està. Fàcil, no?

Doncs vinga, una mica més difícil, qui és capaç de respondre la pregunta del fragment 10? (i mireu que amb això us estic donant una pista sobre l’ordre dels fragments). PREMI  DOBLE!



1 comentari

pràctica 4

El noi del pijama de ratlles

28 febrer 2008

Aquesta novel·la m’ha semblat un relat dolç i tendre del que va ser l’Holocaust nazi. La història ens la narra un espectador de primera fila, un nen que viu de prop tot el que està passant, però que no entèn res. El seu punt de vista és molt innocent i ens sorprèn sobretot perquè ell és fill d’un Commandant que treballa per un tal “Fúria”. Ara el seu pare té una nova missió, una missió molt important que fa que tota la família hagi de traslladar-se a “Out-with”.

Ens trobem davant un llibre de fàcil lectura, altament recomanable per a alumnes de 1r cicle, que només té un inconvenient: l’edició catalana està farcida de faltes d’ortografia, sintaxi… no entenc que avui dia es publiquin llibre en aquestes condicions!!!

 

 

Això que veieu és un post que he vist en el blog de llengua ( http://blocs.xtec.cat/catala/)  del que l’Elena ens ha penjat. És un exercici senzill, però molt útil per a mi que treballo amb alumnes de l’aula oberta.

Als meus alumnes  no els pots posar exercicis ni comentaris en un bloc perquè no sabran com posar-s’hi. Tampoc cal penjar-los objectius d’avaluació ni pràctiques per a preparar-se l’examen, perquè ells no es preparen els exàmens. No cal que els ofereixis links per ampliar un tema, perquè a ells no els interessa saber més de cap tema que tingui a veure amb el currículum de l’ESO.

I llavors, he pensat: i si el tema de què els parlo sí que els interessa perquè s’amotlla més als seus interessos? Posem per cas, la música, els jocs d’ordinador, de PSP, els jocs que porten als mòbils… o tal vegada una revista de motos o d’esports de risc… Què sé jo! Si sé què els agrada puc incitar-los a animar a llegir i escriure sobre allò que els agradi en un blog.

La idea seria, doncs, penjar una imatge de referència i fer un breu comentari amb una qüestió final que porti a altres opinions… les dels meus alumnes, espero…

Si d’aquesta manera aconsegueixo que escriguin i si s’ enganxen al blob, podré fer un pas més en l’activitat i demanar-los que intervinguin després de la lectura d’un llibre o després d’una sortida al teatre. Per què no? Què hi puc perdre per provar-ho?

(ja veieu que estic un xic desanimada, si algú ha treballat mai amb aquest tipus d’alumnes i m’entén quan dic que res del que els volem ensenyar els interessa i que es criure i llegir és el que els fa més mandra del món, si us plau, que em doni idees; les espero amb candeletes!)

Comentaris tancats a pràctica 4

Mediterrani

Parla el poeta mentre el nen fa volar l’estel:

 

 Au vinga, lluna,
amunt, amunt!
Abraça el somni
que et farà ser viva
en llacs i muntanyes.

Au vinga, lluna,
somriu, somriu!
Obre clamosos els llavis
a l’espai nostre
que ja no entén de cops ni venjances.

Au vinga, lluna,
a poc a poc,
albira l’infinit espai Mediterrani.


Li respon l’estel amb veu d’escata:

He omplert el cel
d’instants d’ala de seda
esperant del teu nom
sentir la remor a l’alba

He seguit d’un vell record
el traç que va
de l’infinit fins a la calma

He sembrat en la imaginació
moments màgics
portadors d’essència d’ànima

He fet eternes
mirades d’estels
que saben d’ombres de nostàlgia

I en cada gest
i en cada olor
i en cada mirada
he conegut el teu nom,
amistat fins ara dibuixada
feta del desig i la paraula.

Comentaris tancats a Mediterrani

Caram els blogs…!

Entrar en tots aquests blogs m’ha donat idees sobre com fer que l’escriptura dels meus alumnes a les classes de llengua sigui el màxim de funcional.

Sabent que allò que escriuen serà llegit per altres persones, que els podran contestar i fer comentaris, l’expressió escrita i la comprensió lectora, tan pròpies i de vegades tan oblidades de les classes de llengua,  prenen tot  un altre sentit. Amb els seus comentaris, els alumnes poden desvetllar una sensació en els seus receptors: poden informar. divertir, fer pensar, commoure…

Cada vegada estic més convençuda que l’aprenentatge d’una llengua ha de passar per la realització d’activitats com aquesta. Allò (o, malauradament, això) d’escriure en un paper pensant que només els ulls "criticogramaticals" d’una professora ho llegiran  funciona amb alumnes amb una gran capacitat d’esforç i una voluntat poc comuna de millorar la seva expressió escrita. D’aquests alumnes, que t’agraeixen la indicació amb vermell d’un error gramatical perquè per a ells representa una oportunitat de millorar, en queden ben pocs.

Del que es tracta a l’ESO és de posar l’alumne en la situació  real d’haver d’escriure, sabent que allò escrit serà compartit per altres lectors-escriptors i que, com he dit, desenvoluparà autènticament una funció comunicativa.

Oblidem-nos un xic del pílot vermell i comencem a motivar per escriure!

1 comentari

rosa

 

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
bbbbbbbbbbbbbbbb
dddddddddd
qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq
        nnnnnnnnnnnnnnnn
        

    mmmmmmmmmmmmmmmm

Comentaris tancats a rosa

Mediterrani

Parla el poeta mentre el nen fa volar l’estel:

 Au vinga, lluna,amunt, amunt!Abraça el somni

que et farà ser viva

en llacs i muntanyes. Au vinga, lluna,somriu, somriu!Obre clamosos els llavisa l’espai nostreque ja no entén de cops ni venjances. Au vinga, lluna,a poc a poc,albira l’infinit espai Mediterrani.  

Li respon l’estel amb veu d’escata:

 He omplert el celd’instants d’ala de sedaesperant del teu nomsentir la remor a l’alba 

He seguit d’un vell record

el traç que vade l’infinit fins a la calma He sembrat en la imaginaciómoments màgics

portadors d’essència d’ànima

 He fet eternesmirades d’estels

que saben d’ombres de nostàlgia

 I en cada gesti en cada olori en cada miradahe conegut el teu nom,amistat fins ara dibuixadafeta del desig i la paraula.

Comentaris tancats a Mediterrani

Mediterrani

Au vinga, lluna,maramunt, amunt!Abraça el somni lluna i marque et farà ser viva en llacs i muntanyes. Au vinga, lluna,somriu, somriu!Obre clamosos els llavisa l’espai nostreque ja no entén de cops ni venjances. Au vinga, lluna,a poc a poc,albira l’infinit espai Mediterrani.

Comentaris tancats a Mediterrani

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!